Hi ha canvis.
La finestra.
Ella continua allí. Alguna cosa ha passat. Ha canviat, per fora, per dins, per seguir endavant amb més força que mai. Ha tornat a somriure.
La noia.
Aquella noia estranya que apareixia quan em mirava al mirall, s'ha quedat amb mi. Ara, ja no és l'estranya. La seua companyia em fa feliç. Poc a poc m'ajuda a veure qui i com sóc, a mostrar-ho, sense pensar amb el que vindrà després. A viure avuí. A la fi, somriure des de dins.
