martes, 29 de marzo de 2011

Pequeña sonrisa de Amelie

Escuchar esa canción que te viene a la mente de repente en cualquier parte, en cualquier momento. Volverla a escuchar una y mil veces, en silencio y tirada en la cama, recién levantada, andando por la calle, sentada en el suelo o en un banco del parque... simplemente escucharla. Pero no  es suficiente con escuchar...la sientes.

Te trae miles de recuerdos a la memoria, miles de imágenes. Los pelos como escarpias. Viene a la mente ese momento, en esa sala, en esa ciudad, con tu hermana de Rock, nuestro último Rock con botas de pisar mierda y converse rojas encima de aviones a punto de aterrizar. 

3 minutos y 48 segundos que te vuelan la cabeza. En los que no mueves ni un músculo de tu cuerpo. Se te nublan los ojos. Respiras hondo. Son los minutos que llevas esperando. Por los que te recorres geografías infinitas. Ella te abraza. Le agradeces estar ahí y que sea con ella, con una simple Pequeña Sonrisa de Amelie.

Yo sólo busco que me tiemblen las piernas


martes, 22 de marzo de 2011

Plou i avui et vols mullar

Nit. Fosc. Comença a ploure. Gotes. Més gotes. Cada vegada més fortes, colpegen contra la finestra. Les escoltes. Intentes que arriben sons de més enllà. Ho aconsegueixes. Un rumor. Tal vegada una brisa. La brisa que empenta les gotes cap a la teua finestra. Si, això és. Gràcies. 

Tanques els ulls. Respires fort. Com si de l'última vegada es tractes. No ho és. Ho gaudeixes. 

Necessites acompanyar aquests sons que t'envolten. Què et fan be. Busques. Penses. Proves. Uns i altres. Rock. Indie. Res encerta. De moment una frase et be al cap 'escuchábamos Antony & The Johnsons para ponernos tontos'. No penses més. Comença a sonar 'Hope there's someone'. Exactament el que necessitaves. Una rere l'altra. És el perfecte acompanyament per a començar a acabar el dia. Poc a poc perds força. 'Everything is new'.



lunes, 14 de marzo de 2011

Pensar...

Como una tarde de julio pero con frío y tronando. Se puede saber que esperas ¿que te mire y que te seque? ¿que te vea y que me quede? Tomando la luna juntos. La luna, tu y yo espectantes.

Ja quasi és hora de dormir. Després d'un dia en bona companyia, en feina, en sorpreses,  en somriures, en abraçades, en fotografies, en comentaris quasi simultanis..., si ja va sent hora de pensar en marxar a dormir. I, sobretot, descansar.

Sabeu una cosa? No deixar descansar la ment no està be. No para durant el dia. Penses que en arribar la nit, tancar els ulsl i aconseguir entrar en un somni profunt...ho aconseguirà. Ultimament no està sent així. Perquè? Penses. Repenses. Penses el mateix que has pensat però des de l'altra perspectiva. Li dones milers de voltes al mateix pensament. Intentes canviar-li el sentit. No sorgeix efecte. Penses el que vols dir. No ho acabes dient. Penses perquè no ho has dit i que podries haver-ho fet. Penses. Penses. Penses. Tal vegada, massa. No ho pots evitar.

Després de tant de pensar, he arribat a una conclusió. Pensar és el meu destí.

jueves, 10 de marzo de 2011

Poc per tancar-los

Comencen a pesar els ulls. Es volen tancar i no obrir-se fins a demà. Fas força per aconseguir que no ho facin. No ho fan, de moment. Et venen al cap algunes coses del dia. Poques. Res a destacar. Les deixes de banda.

Fa estona que no escoltes música. Simplement et dediques a escoltar un rumor que surt del televisor. Res interessant. Res. No en fas cas.

Penses en anar a dormir. Pot ser encara siga prompte. Tot i el rumor televisiu apareixen, espontàniament, per la teua ment frases soltes: ya ves, soy un loco y son más de las tres...no habrá más reproches...no serás capaz de odiarme...quiero arriesgarme a conocerte, porque el miedo al fin cayó...peor de los nervios que yo...si lo he empeorado aún más que bajen...sino empezaremos a silbar...por si alguién aún duerme...a veces te pasas...nos sienta bien pelear...supera esto, no serás capaz. Son fragments de la cançò que no sé be perquè és allò que he d'escoltar de bon de matí abans d'alçar-me. Sols ser garantia d'un bon dia. Però no sempre ho acaba essent.

Arribes a una conclusió. Necessites un bon concert i en bona companyia. No hi ha res que no pugue arreglar.



It's only Rock and Roll, but I like it.

martes, 8 de marzo de 2011

Me sigue volando la cabeza

Amelie se refugia en un mundo imaginario inventado por ella. En él los discos de vinilo se fabrican como creppes y la vecina en coma desde hace meses está así porqué ha decidido dormir de un tirón las horas que  le restan de sueño en toda su vida 
El único amigo de Amelie se llama Cachalote, por desgracia el ambiente familiar le ha vuelto neurasténico y suicida
(...)
A Amelie le gusta mirar hacia atrás en el cine y ver la cara de los espectadores.
A Amelie le gusta descubrir los detalles que nadie ve. En cambio odia las viejas películas en donde el que conduce nunca mira la carretera.
A Amelie le gusta hundir la mano en un saco de legumbres.
A Amelie le gusta partir con la cuchara el caramelo de la crema catalana.
A Amelie le gusta hacer rebotar las piedras en el canal.
A Amelie le gusta hacerse preguntas sobre que estará haciendo la gente de la ciudad. Por ejemplo: ¿cuantas parejas tendrán un orgasmo en ese mismo intante?
A Amelie le gusta como Lucien coge las endivias.


jueves, 3 de marzo de 2011

Un cafè.

Què has somiat? No ho recordes, però al mateix moment tens la sensació de que han estat somnis estranys. Acabes de despertar. Veus entrar la llum del dia per la finestra. Si aquella que fa dos setmanes que no pots baixar.Sembla un bon dia. Engegues l'ordinador. Directament al reproductor. Has decidit començar el dia en un poc de música. Per no perdre el bon costum. Està sonant. Fas cafè. Tot es plena d'aquest olor que a tothom li meravella.I tu no ets menys. Serveixes. Mires per la finestra. Està núvol. És un dia trist però ple de cançons. 


empezaremos a silbar...