viernes, 1 de noviembre de 2013

La finestra, abric de sentiments II

Semble que tot continua igual. Semble que quelcom està canviat. Simplement, semble. 

La finestra

La noia continua ací, rere meu. Ben bé no puc entendre el que ocorre, no deixa que ningú o quasi ningú ho sapiga. Les paraules no li surten, però els seus ulls no deixen de mostrar aquell sentiment de tristesa i decepció, no obstant, també hi ha una llum. Una llum allà al fons, molt al fons. Ni ella ni jo sabem com arribar. Tal vegada, ella l'intueixi.


La noia

Els dies passen. De vegades et dones conter de que ho fan, altres ni te'n adones. És tot estrany, almenys a mi m'ho semble. Em miro al mirall i veig quelcom estrany, o millor dit, una estranya. Una estranya que té molt que mostrar. Però de sobte, l'estranya desapareix i retorna la noia que és més que coneguda. La noia estranya m'agrada, molt.

No hay comentarios:

Publicar un comentario