Poc per tancar-los

Comencen a pesar els ulls. Es volen tancar i no obrir-se fins a demà. Fas força per aconseguir que no ho facin. No ho fan, de moment. Et venen al cap algunes coses del dia. Poques. Res a destacar. Les deixes de banda.

Fa estona que no escoltes música. Simplement et dediques a escoltar un rumor que surt del televisor. Res interessant. Res. No en fas cas.

Penses en anar a dormir. Pot ser encara siga prompte. Tot i el rumor televisiu apareixen, espontàniament, per la teua ment frases soltes: ya ves, soy un loco y son más de las tres...no habrá más reproches...no serás capaz de odiarme...quiero arriesgarme a conocerte, porque el miedo al fin cayó...peor de los nervios que yo...si lo he empeorado aún más que bajen...sino empezaremos a silbar...por si alguién aún duerme...a veces te pasas...nos sienta bien pelear...supera esto, no serás capaz. Son fragments de la cançò que no sé be perquè és allò que he d'escoltar de bon de matí abans d'alçar-me. Sols ser garantia d'un bon dia. Però no sempre ho acaba essent.

Arribes a una conclusió. Necessites un bon concert i en bona companyia. No hi ha res que no pugue arreglar.

It's only Rock and Roll, but I like it.