Pensar...

Como una tarde de julio pero con frío y tronando. Se puede saber que esperas ¿que te mire y que te seque? ¿que te vea y que me quede? Tomando la luna juntos. La luna, tu y yo espectantes.

Ja quasi és hora de dormir. Després d'un dia en bona companyia, en feina, en sorpreses,  en somriures, en abraçades, en fotografies, en comentaris quasi simultanis..., si ja va sent hora de pensar en marxar a dormir. I, sobretot, descansar.

Sabeu una cosa? No deixar descansar la ment no està be. No para durant el dia. Penses que en arribar la nit, tancar els ulsl i aconseguir entrar en un somni profunt...ho aconseguirà. Ultimament no està sent així. Perquè? Penses. Repenses. Penses el mateix que has pensat però des de l'altra perspectiva. Li dones milers de voltes al mateix pensament. Intentes canviar-li el sentit. No sorgeix efecte. Penses el que vols dir. No ho acabes dient. Penses perquè no ho has dit i que podries haver-ho fet. Penses. Penses. Penses. Tal vegada, massa. No ho pots evitar.

Després de tant de pensar, he arribat a una conclusió. Pensar és el meu destí.